Acabant les últimes tasques d’infraestructura per millorar l’espai

Des de l’octubre del 2023, quan tot just estàvem acabant la temporada de visitants i estiuejants, no hem parat de treballar, bàsicament en Seb, en Beto, en Pol, en Prem, l’Epi i en Dídac per millorar i embellir el Puig Amat, i fer més còmoda l’estada. 

En Prem i l’Epi, molt actius a la Revolta Pagesa, han portat al Puig Amat les seves 25 vaques que fa anys pasturen a les finques veïnes i emprius, i a Mieres. És el seu projecte, i l’Ecovila només hi pren part deixant l’espai i ajudant en la gestió, a canvi de la neteja forestal i l’obertura d’espais i recuperació de camins i terrasses.

Junt amb la feina de neteja forestal que hem fet amb en Seb i en Pol gràcies a una subvenció europea per a això, hem recuperat unes terrasses espectaculars a la part mitjana i alta del Puig Amat, que estan obertes a tothom que hi vulgui passejar i fer un pic nic. I recuperem vells camins per fer un espai de bicicleta de muntanya.

A l’octubre vam iniciar els nous banys exteriors, 2 dutxes, 2 banys secs i 1 pixapí amb en Beto dirigint i dissenyant l’obra, i Seb i Dídac, que estem acabant ara. I al febrer, també amb el Beto dirigint i dissenyant l’obra, junt amb en Dídac, i amb l’ajuda del Chela, un altre músic brasiler, com en Beto conegut en els anys d’aventures al Brasil a la trobada de comunitats, hem enllestit en 3 setmanes la reconversió de l’antiga pèrgola i cuina exterior en un espai molt més ampli i còmode de 50m2, que permet mantenir-hi la cuina autogestionària i alhora la nova cuina i menjador per al restaurant de l’Amat en col·laboració amb Can Turó.

Aquest Nadal, Santa Claus ens ha portat un bonic regal: una subvenció per la gestió forestal al Puig Amat!

Un cop enteses les condicions, el que cal per rebre l’ajut és fer la feina ben feta perquè un tècnic ho pugui avaluar el Setembre del 2024, i en cas favorable es reben els 11.700€ concedits.

L’ajut és per obrir zones boscoses i recuperar prats de pastura. 11 hectàrees de les 68,15 que té la finca de Ca l’Amat.

I aprofitarem per incorporar vàries iniciatives ecologistes que van més enllà de la normativa, com ara fer un pla agroflorestal o bosc comestible, recuperant fruiters i empeltant molts altres i arços amb altres fruiters, per tenir una gran producció de fruites per processar amb sucs ecològics, assecar fruits i barres de cereals i dolços amb fruites.

I enlloc de fer les cremes que s’acostumen a fer amb les restes vegetals, que son un greu causant de contaminació de l’aire, com es pot veure a la imatge, en farem Biomeilers: sistemes d’escalfament d’aigua sense crema, amb la descomposició micro-bacteriana de restes vegetals triturades, mullades i premsades.

Imatge de la contaminació de l’aire un dia de finals de Desembre 2023

Esquema del concepte de Biomeiler

També aprofitarem per recuperar vells camins, com tot el país, emboscats i perduts, per introduir-hi també humans, per la via de passeigs, paisatgisme, taules gratis de pic-nic amb la pròpia fusta tallada, i un petit circuit de bici de muntanya obert i gratuït.

Perquè en això també innovem. No creiem que casa nostra sigui només per a nosaltres. Ni que els gorgs i els paisatges fantàstics de la Vall d’en Bas siguin “primer pels de casa”, eslògan feixista de Vic. Ni pel primer que hi ha arribat, que servia per ocupar un seient a l’autobús escolar, però no pot servir en la gestió del territori, que avui està desert. Una cosa és preservar, i l’altra és ser egoista.

Tothom que vulgui ens pot venir a donar un cop de mà, i de moltes maneres!

Des de venir amb motoserra pròpia a donar un cop de mà professional, a collir branques i troncs sense que calgui tallar ni saber res de boscos; a tot el contrari, venir només a ensenyar-nos coses dels arbres i dels boscos que no sabem, i molt especialment, de recuperació de vells arbres fruiters amb poda regenerativa, especialment avellaners i pruneres; i empeltat de fruiters en peus d’arços, que en tenim milers.

Una altra gran ajuda que ens caldrà i que no costa res, és venir ja portant branquetes maques i sanes, de no més de 40-50 cm, de bons fruiters que tingueu vostres, de veïns o amics que us en deixin tallar un trosset de branca, que no fa cap mal a l’arbre, per fer els empelts. Sobretot perers i pomeres. Per a això si que cal contactar-nos abans per coordinar dates. ecovilamat@riseup.net

Tot això ho farem principalment durant aquest hivern 2024, que és quan els arbres descansen, com bona part de la vida al bosc.

És una gran oportunitat per venir a donar el cop de mà que molts/es heu dit que volíeu venir a fer algun dia! I a alguns dels professionals de motoserra i boscos, us podem pagar i tot!

Per aquí us esperem!

Des del 8 de gener Pol, Seb i Dídac estem treballant en això, és només venir!

El cap de setmana 24 i 25 de setembre del 2021 es va fer un taller de bioconstrucció per avançar el petit hivernacle i casa d’eines de sota les plaques solars.

Guiat per en Michele Anarquitecto, s’estan fent servir materials locals: argila, avellaners, bigues antigues reciclades, etc. Es farà un sostre verd i un sistema de captació de calor amb ampolles. Encara no l’hem acabat, podeu venir a donar un cop de mà!

Blog d’en Michele https://nosolopaja.wordpress.com/

“Sólo hallaréis hermanos,
y como a tales os acogeremos.”

El referent central i fonamental de l’Ecovila Amat,
les Col·lectivitats Agràries de la Revolució Social Catalana i Espanyola, entre el 19 de Juliol del 1936 i l’Abril del 1939. Quan són derrotades per la unió de l’Estalinisme i els Feixismes internacionals, i la complicitat de les democràcies europees.

Manifiesto Colectivista, 1936.
Colectividades agrarias aragonesas

No abriguéis ningún temor.
En nuestras filas no hallaréis militares que os encadenen a las disciplinas cuarteleras,
ni curas que exploten vuestros sentimientos con fábulas de tipo comercial,
ni capitalistas que mantengan queridas a costa de vuestro sudor,
ni monarcas, ni aristócratas que ejerzan sobre vosotros el derecho de pernada.

Sólo hallaréis hermanos, y como a tales os acogeremos.

¡Venid sin tardanza, sin vacilaciones!

Y entre todos crearemos una nueva sociedad
en cuyo seno hallaremos el amor, la paz
y la cordialidad que siempre nos fueron negadas.

Documental “Sueños colectivos”

“COLLECTIVE DREAMS” / “Sueños Colectivos” (VOS Inglés)

Documental “Sueños Colectivos” en VO subtitulado al inglés.

Experiencia colectivista en el Alto Aragón.

Yvy Marae’y es la tierra sin mal, la tierra aquí y ahora -nada de cielos a futuros y en plazos- y llegamos a ella caminando juntos por el tapé avirú, el camino sagrado, ese continuo buscar, es no quedarse quietos, caminar dialogando, avanzando en comunidad.

En otras cosmovisiones -e idiomas- indígenas, en zona andina, hay la filosofía del Buen Vivir (Sumak Kawsay quechua, Suma Qamaña aimara) como el Tekoporâ guaraní, el vivir en el bien y la belleza. 

La Tierra sin Mal guaraní está en estrecho vínculo consciente al espacio que habitamos, a la biosfera de la que somos parte -en lo que hoy es Ar, Bo, Br, Py, Uy- en los bosques atlánticos, con la Economía del Jopói (de la reciprocidad y del regalo, del don, literal sería de las manos abiertas). 

La Economía del Jopói guaraní es un paso más profundo a la Economía del Bien Común, del Pro Común.

tekoporâ
tekó es la forma de ser y de vivir y porâ lo bello y tbn lo bueno.tekoporâ es el vivir en el bien y en la belleza, en castellano sería el bienestar o el buen con-vivir (que no la comodidad).

tekohá (suena tekojá) es el lugar donde ser (que es más que la tierra, yvy), donde te hallás, donde te encontrás y donde te sentís bien, en coherencia.

ñe’é poty (ñe’é potý)sería la poesía, palabra en flor, floreciente. la Y la pronunciamos como i-u, más gutural como en francés.

ñe’é significa palabra y tbn significa alma. para nosotros la palabra es la casa del alma. por eso, la palabra dada vale más que un contrato de papel. y compartir palabras e ideas es otra forma de sembrar y celebrar la vida.

oré es nosotros y ñandé un nosotros amplio e inclusivo, todo el mundo, esta conciencia más amplia. tenemos 2 formas de decir nosotros y sólo 1 para el yo, que usamos poco.

ñañemity significa sembremos.

ñañemity, tahenói yvy ari tory (pronunciás ñañemitý, tajenói yvý ári torý)
El verso, de Carlos Federico Abente significa sembremos, que germine en la tierra la alegría.

Avui és un dia trist en què ens deixa un gran mestre, en Garrell, Josep Pijiula, el Tarzan d’Argelaguer. Un Gaudí orgànic i autodidacta, que com Dalí o Gaudí desobeeix des d’una desbordant genialitat àcrata el seny català. Un guerrer solitari de la bioconstrucció, un somiador que ha aconseguit vèncer als oficinistes amb un mon propi màgic i singular. Construint i reconstruint el seu art efímer: cabanyes i laberints alçats, fets amb branques d’avellaner i material trobat al bosc; coves excavades a la roca, petites cascades i llacs artificials. En Garrell va lluitar contra les administracions, contra l’autovia que va atropellar bona part del seu projecte; contra els bàndals i ocupants esporàdics que van arribar a cremar el seu espai. Però ell va seguir construint i reconstruint dia a dia, tossut i ferm. Construint el seu petit univers de branques enmig del bosc, i obert a tothom.

Vam tenir la sort de visitar-lo fa tan sols 3 setmanes, per fer-li la oferta que sabíem que rebutjaria, però que encara així havíem de provar: convidar-lo a seguir fent la seva feina sense problemes ni pressions, a l’Ecovila Amat, amb plena llibertat i autonomia, si calia pagant-li. Com ja era d’esperar, no tenia cap interès en sortir d’aquell petit i alhora grandiós món seu, que ha obert ments i possibilitats a tots els que l’hem visitat. Aquell dia encara era a dalt d’una estructura a la que els més joves no ens atrevíem a pujar. Encara rebia visites com si fossin vells amics, conversant tranquilament sense deixar de treballar.

Tant de bo que ara que ens ha deixat no es converteixi, com Gaudí, en un ídol a qui idolatrar, sino en una proposta i una inspiració per repetir i replicar en altres llocs. És el creador d’una singular arquitectura orgànica, innovadora i alhora anciana, respectuosa amb el medi, permacultural, ben integrada i alhora amb una psicodèlia de reconeixement internacional.

Podem estar contents d’haver estat contemporanis d’ell, d’haver-lo pogut veure treballar, d’haver vist desenvolupar la seva obra, créixer, morir, renéixer i finalment establitizar-se i arribar a un pacte entre somniador i oficinistes.

Justament d’aqui un mes esta programada l’obertura oficial del seu parc, per primer cop de forma legal, establerta i reconeguda administrativament. Per primer cop de forma tranquila, potser no li hagués fet tanta gràcia com desobeïr i crear amb plena llibertat.

Garrell era un guerriller, un maquis de la bioconstrucció, enfrontat a les normatives com també ens toca fer als neorurals que volem recuperar el territori per viure-hi, i que volem explorar noves formes d’arquitectura més enlla de normatives pero en canvi ben adaptades al territorri i la natura. En Garrell ha estat possiblement el català que més ha lluitat contra aquestes normatives i qui més ha perseverat.

Segueix sent una visita obligada a la Garrotxa. Ara infeliçment, sense el gran atractiu de poder-lo trobar a ell i intercanviar unes idees mentre no deixa de treballar.

És un altre dels molts atractius d’aquesta preciosa comarca que, personalment he escollit per viure-hi, sinó per sempre, durant molts anys. I curiosament durant aquests mesos, mentre construim les cases a l’Ecovila a St Privat d’en Bas, llogant una casa a Argelaguer, el mateix poble on Garrell va crear la seva utopia, a l’extrem oposat exacte del poble.

Si mes no, ha estat una persona que semblava feliç de poder construir i treballar en el seu somni fins l’ultim
dels seus dies. Quants de nosaltres podrem o voldriem dir el mateix.

Un mestre per tant de qui aprendre’n no només en arquitectura i les administracons en la capacitat de reconèixer i protegir propostes singulars i innovadores com aquesta; sinó tambe a nivell humà i vital.

Sent fidel al seu nen interior, Garrell ha estat feliç i ha pogut realitzar el seu objectiu a la vida. On també és un model i un exemple a seguir. En respectar el nostre nen i no permetre, com diu una frase, que el nen que vam ser s’avergonyeixi de l’adult en que ens hem convertit. Ell ha estat nen fins a l’ultim dia de la seva vida. I es evident que això sembla haver-lo fet feliç i dur a terme una proesa de repercussió internacional. Sens dubte pot marxar tranquil, com marxa la gent que ha realitzat la seva feina amb plenitud

S’ha hagut de canviar l’estratègia i el procés de compra de les terres.

Actualment s’està negociant amb Triodos i amb Coop 57 el préstec hipotecari per acabar de fer la compra.

Falten 165.000€. Ja s’han abonat 35.000€.

Estem constituint la Cooperativa d’Habitatge Ecovila Amat.

I una aliança formal amb Sostre Cívic, de manera que l’Ecovila Amat es constitueixi com un projecte territorial autònom d’aquesta organització (alhora que també està enxarxada amb la CIC).

Qualsevol aportació econòmica en aquest moment decisiu per a la viabilitat del projecte és decisiva i molt benvinguda.

Pots contribuir a viabilitzar la proposta amb el model de crowfunding a través d’aportacions al compte de Triodos de l’Ecovila: 1491 0001 2210 0888 0526

En cas de voler fer aportacions contacteu al mail: didac@riseup.net

Les quantitats aportades seran convertides a Amats, la moneda social de l’ecovila. El que permetrà adquirir béns i serveis de l’Ecovila com allotjament, restauració, cursos o adquisició de béns produits a l’ecovila. 

També són benvingudes aportacions econòmiques en forma de préstecs que seran retornats en la mateixa quantitat d’euros aportats per la cooperativa de treball de l’ecovila més endavant.

VISITES GUIADES

Per venir a conèixer el projecte,

escriviu als mails de contacte o a facebook

Març 2015

S’incorpora en Joaquim i l’Àngels al projecte.

S’ha adquirit el 4×4 mogut amb oli de cuina reciclat, adaptat pel Joan de la CIC amb el projecte www.posahioli.cooperativa.cat.

Es segueixen rebent visites de possibles interessats en el projecte.

L’ecovila està oberta a la visita de persones que puguin plantejar-se la possibilitat d’incorporar-se com a habitants, socis, amics o col·laboradors amb la proposta, en aquesta fase inicial de desenvolupament. Persones que tinguin clar que volen viure a la natura, amb autogestió cooperativa, amb un procés permanent i humil de creixement personal, dedicant temps, esforç i recursos per fer possible aquesta utopia.

Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre 2015

Camps de treball collectiu per reconstruir el paller i netejar accessos i espais de vida

Tothom convidat a acampar lliure i gratuitament a les terres.

19 -26  Juliol 2015

Festival d’inauguració de l’Ecovila, condicionat a la finalització del procés de compra.

Si aquest es retrasa, la inauguració es faria el proper estiu.

Recuperant l’èpica experiència de la Revolució Social Catalana i Espanyola de 1936, amb les seves col·lectivitats agràries i col·lectivitzacions industrials; bevent de milers d’experiències utòpiques del món sencer, com els Kibbutz, les comunitats hipies, les ancestrals indiamericanes, les lluites revolucionàries, els paradisos artificials de poetes, la imaginació de les valentes, comença una experiència de transformació social i harmonització personal a la Garrotxa.