el Projecte

1. Les terresgarrotxa 5

Es tracta ben bé d’un petit paradís gairebé verge de 70 hectàrees (rodejat de centenars d’hectàrees d’un PEIN), deshabitat des de fa més de 50 anys. Amagades a les faldes del Puigsacalm, vorejades per dos magnífics rius d’aigües cristal·lines amb dotzenes de petites cascades i gorges que toquen la propietat al llarg d’uns 3 km. Regat per una font, rodejat d’esplèndids paisatges, sense rastre de la dita civilització a la vista, l’oïda, l’olfacte o la respiració.

Son, sens dubte unes de les millors terres per a fer-hi una Ecovila com la que es proposa: plenament autònoma i autosuficient de la civilització -o més aviat barbàrie- que ens envolta. En un espai prou natural i preservat com per poder gaudir plenament del que ens ofereix la Natura, i redefinir la nostra relació amb ella i entre nosaltres.

Actualment només hi ha unes ruïnes amb construccions que daten del 1730, en diferents estats de conservació, però majoritàriament derruïdes del tot. Cal un treball d’uns 2 anys per començar a fer habitable plenament l’Ecovila per a unes 10 persones fixes i uns 30 llits d’allotjament.

Les opcions de metres quadgarrotxa 9rats re-edificables en base a les normatives legals, que ho permeten allí on ja hi ha hagut edificacions, es d’uns 2.000m2. A més d’altres possibles construccions per a usos de la gestió agroecològica i de boscos, com la serraria o estables. L’espai comporta, però, l’opció de construir-hi, si el projecte es desenvolupa bé i s’admeten nous usos per la via d’un Pla Especial Urbanístic amb col·laboració amb universitats d’arquitectura, més bioconstruccions amb diversos formats, com amb fusta de la pròpia finca, sense fonaments, yurtes, tipis, cabanes de pastor, habitatge en baumes, geodèsiques, cases als arbres, soterrades, etc.

En el llarg termini es pot pensar en l’horitzó d’un petit nou poble ecològic; un petit nou model civilitzatori, per viure i experimentar les innovacions de les avantguardes socials, tecnològiques, artístiques, ecològiques i culturals, ja existents, enxarxar-les, i crear-ne de noves

Però el reduït nombre inicial d’habitatges per les limitacions de metres quadrats de superfície edificable legalment, s’adiu amb la idea de construir l’Ecovila poc a poc i sobre fonaments sòlids i plenament harmònics.

2. La propostagarrotxa 14

Dinàmiques, idees, principis polítics

i esperances bàsiques i comuns

Creiem que tota acció humana i encara més les col·lectives, tenen, per activa o passiva, explicitat o de forma implícita, unes determinades coordenades polítiques o visió del mon.

De cara a generar els entorns més favorables a l’harmonia interna del projecte i per tant, la seva continuïtat, i a una interacció també clara i ben posicionada amb la resta de projectes i sensibilitats polítiques afins, des d’una definició pròpia clara i ferma, però no excloent, aquesta visió política queda inicialment definida amb els marcs conceptuals, pensadors, activistes i experiències i referents històrics definits amb detall a Principis polítics bàsics. Descriuen el plantejament de partida en el pla polític, relacional i en les primeres dinàmiques de funcionament i de col·lectivització. Parteix dels aprenentatges de les Ecoxarxes, la CIC, Calafou, els Fòrums Socials, el 15M, referents històrics i altres propostes comunitàries i projectes cooperatius.

Durant un temps inicial, els marges de la proposta i les dinàmiques vindran definides per aquest projecte, oberts a futures redefinicions per part de l’Assemblea de l’Ecovila Amat. Aquestes línies bàsiques inicials permeten dotar al projecte d’una personalitat i tarannà propis, que és potser la única manera de poder fer una sèrie de projectes enxarxats, comuns en molts aspectes, diferents en d’altres. Per tal que cadascú visqui i es comprometi amb aquells amb els que senti mes afinitat.

Creiem que la manera apropiada de fer en pau projectes comunitaris intencionals i de treball cooperatiu és establint una clara personalitat de cadascun d’ells, per retrobar-se i enxarxar-se en cercles on puguem ser iguals en la diversitat. Això permet prescindir de discussions bàsiques i estructurals, que es on neix la violència i els conflictes insalvables, d’on acostumen a sorgir les escletxes que més endavant acaben esquerdant la convivència i posant fi a moltes experiències comunitàries. Cal un debat permanent i assembleari sobre qüestions com les maneres d’encarar i implementar en el dia a dia les moltes tasques i decisions; però aquestes decisions han d’estar dintre d’uns marges acceptables d’entendre la vida entre els integrants.

P1190003Per tant creiem que una manera de superar aquests obstacles habituals és establint uns marcs ben definits i compartits de pensament i acció, on càpiga la diversitat, però no la divergència profunda en qüestions fonamentals i estructurals per a la convivència i el treball cooperatiu quotidià. Aquestes grans divergències és més sa encarar-les des de diferents comunitats amigues però diferents, que des d’una mateixa comunitat. Nomes aixi aconseguirem tenir projectes madurs i en pau, amb una diversitat de projectes que contempluin la diversitat de caràcters i prioritats, escollint caadascú els espais on sent major afinitat.

Els principis que s’estableixen en aquest pre-projecte estan oberts a canvis i redefinicions per part de les persones que escullin tenir-hi un vincle estable i ferm. Obert també a les propostes de tothom, però a cap bloqueig o profunda redefinició de ningú que no hagi escollit tenir una relació estreta, continuada i responsable amb el projecte. P1190201

Es parteix, per tant, d’unes mínimes coordenades o acords bàsics polítics, vitals i existencials. Explicitats d’entrada per tal de protegir i fomentar una determinada opció de lluita social, agermanada amb moltes altres que puguin tenir sensibilitats o matisos diferents. I per facilitar el desenvolupament intern i la consolidació de la proposta, evitant confusions i debats estructurals innecessaris per un excés d’indefinició.

El projecte integra o participa ja d’entrada diverses iniciatives consolidades: Permacultura, EcoViles, energies renovables, cooperativisme de treball i d’habitatge i de consum, EcoXarxes. Models de moneda social virtual com l’Integral CES que permeten manejar una comptabilitat complexa de manera automàtica, virtual i amb moneda local. Mètodes de certificació participativa i producció des d’un espai amb economia cooperativa .

3. Les personesgarrotxa 11

L’experiència comunitària deixa clar que el que determinarà les dinàmiques i la salut futura del projecte prové en gran mesura, sinó totalment, dels primers grups impulsors. De la salut, l’harmonia, les bones relacions i la visió compartida dels primers cercles de persones que integren la proposta. Un cop creades les primeres dinàmiques, aquestes cobren vida i inèrcies pròpies. És per això que en aquest moment de construcció dels fonaments de l’arquitectura social, cal ser especialment curós i fer les coses ben fetes i sense pressa.

A diferència d’altres projectes, aqui no hi ha presses ni pressions de cap mena de tercers a qui calgui convèncer, satisfer o pagar res. Es té plena sobirania de l’espai per fer-hi una col·lectivitat agroecològica revolucionària, i l’únic inicial propietari és una persona que ha optat per l’enteniment llibertari de la vida.

El projecte s’enfoca més com una cooperativa de treball amb habitatges i dinàmiques autònomes del tipus Co-housing ecològic, que com una comunitat amb moltes dinàmiques conjuntes obligades. La majoria d’espais comunitaris serien de lliure participació, diversificats i descentralitzats, tret de celebracions o activitats conjuntes puntuals, i de l’establiment comú en assemblees generals mensuals o trimestrals, de les línies directrius del projecte.

I la dimensió comunitària és una possibilitat però no una necessitat. Existirà si apareixen les persones interessades en fer-ho. Si no, avançarà com un projecte de recercea eco-sociològica i un espai de turisme rural.

En cas de formació d’una comunitat, no es planteja amb obligacions de participar en activitats conjuntes, sino tan sols amb una actitud proactiva i positiva en relació a les dinàmiques conjuntes i comunitàries, establertes orgànicament i després formalitzades en acords d’assemblea general. L’assistència a l’assemblea no és obligatòria, però sí l’acatament a les decisions i directrius establertes a l’assemblea, tant si es participa en ella defensant la visió pròpia, com si es deleguen determinades decisions en la resta de companyes.

P1180970Formes de participació: habitants, treballadors, amics

Com ja es dóna en altres projectes semblants, hi haurà moltes formes diferents, més o menys estretes, continuades i co-responsables, de relació amb el projecte i l’espai:

  1. habitant, permanent o temporal
  2. treballador
  3. amic, soci, col·laborador regular o ajudes i recolzaments puntuals
  4. visitants, intercanvis, relacions comercials, xarxes afins, etc.

Els perfils mes necessaris inicialment son:

  1. gestió forestal
  2. disseny permacultural
  3. fusteria
  4. gestió legal i econòmica
  5. bio-arquiectura i reconstrucció

4. Cooperativa d’habitatgeg
Tot i que el focus principal de Ca l’Amat és la cooperativa de treball i els béns i serveis que s’oferiran, el projecte pot contenir, si es dóna, una dimensió comunitària.

Les persones que hagin participat al projecte i mostrat una feina i actitud coherent i harmònica amb la proposta, podran optar, després d’un mínim d’1 any com a aspitrants a habitants amb residència a l’espai en espais comuns i una estreta col·laboració amb el projecte a esdevenir habitants prmanens de Ca l’Amat. Passat l’any, es fa un procés d’autoavaluació de les capacitats i afinitats per integrar-se (ajudat, si cal, per la comunitat), a l’opció d’adquisició d’un dels espais d’habitatges que es construiran.

El preu d’adquisició es determina de la següent manera:

L’àmbit d’habitatge cobreix la majoria (500.000€) de les inversions inicials: 200.000€ de la compra, 30.000€ d’impostos i primeres gestions i inversions, 200.000€ de les primeres fases de la reconstrucció, 40.000€ de les primeres inversions als projectes, 30.000 d’impostos de cessió de la propietat privada a la coop. d’habitatge. A dividir entre els 10 habitatges legalment viables en una primera fase: 40.000€ de quota part i 10.000€ de préstec per habitatge.

Intentarem que les produccions i comercialitzacions dels productes de l’ecovila i de l’autogestió en l’accés a mobles, portes, finestres, etc, permeti recolzar per a cada habitatge i per a l’economia conjunta el pagament dels 500.000€ necessaris per arrencar el projecte, i posteriorment per oferir ingressos als habbtants pel treball productiu. Quan sigui possible, es transitarà cap a una economia sense euros ni registre econòmic, i una economia plenament col·lectivitzada.

L’habitatge pot servir per individus sols, per parelles o famílies. Amb autonomia de serveis tant com sigui possible ecològica i estructuralment (podent haver de compartir petites cuines o banys entre 2 o 3 nuclis, si no és possible legal i arquitectònicament, que cada nucli d’habitatge en tingui un).

Els 40.000€ aportats en concepte de compra del dret d’ús personal o familiar de l’espai d’habitatge, seran destinats a la col·lectivització de la propietat de les terres i la construcció col·lectiva dels habitatges i els espais productius.

El tamany promig dels habitatges sarà d’entre 30 i 60m2. els habitatges seran, com a Calafou o a Sostre Cívic, propietat de la Cooperativa d’Habitatge de l’Ecovila. Aquestes xifres podran ser modificades per les assemblees d’habitants i treballadors si apareixen millors propostes que siguin consensuades.

P1180990Dinàmiques comunitàries
El fet que la proposta tingui el focus més en el treball cooperatiu que en l’experiència de vida comunitària, es fa amb la voluntat de focalitzar millor els esforços conjunts, facilitar l’economia col·lectiva i personal, i perquè és un camí més assequible d’aprenentatge gradual sobre com anar compartint mes espais de vida en comú, del que suposa la vida en comunitat.

Tot i així hi haurà dinàmiques comunitàries, i molts espais de vida comuns, donada l’estructura de les edificacions. Però amb tanta autonomia econòmica i vital dels habitants i treballadors com sigui possible, per fer més fàcilment la transició del mon atomitzat i egoista on vivim i treballem avui, al mon de fraternitat universal que volem viure i veure.

Creiem que no és sostenible ni necessari anar de cop al contrari absolut de l’individualisme familiar d’avui: un comunitarisme plenament socialitzat de les nostres vides, sinó a un equilibri entre els espais individuals i els comunitaris, on aquesta esfera estigui present, i no com al capitalisme modern, del tot desapareguda, creant molts desequilibris psicosocials i psicològics.

garrotxa 3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s