Economia

Un model econòmic és la manifestació concreta d’unes ideologies i del context en què apareixen. Ha de recollir i reflectir amb coherència les nostres idees i sobretot els nostres valors i esperances de com voldríem que fos l’economia a la utopia.

Al mateix temps cal que sigui funcional i fàcilment operativa, tant internament com externament, ordenant la nostra relació econòmica amb l’entorn. L’èxit del projecte depèn en bona mesura de l’èxit del model econòmic, i la precisió amb què reflecteix la nostra realitat i els nostres desitjos, principis, objectius i aspiracions.

3 espais econòmics

De la mateixa manera que a les ecoxarxes, a la Cooperativa Integral Catalana (CIC) o a moltes ecoviles i projectes com Calafou, la nostra economia es divideix en 3 grans cercles concèntrics:

1. Economia col·lectiva o comunitària. Sense registre ni reciprocitat. Economia de donació, d’economia col·lectiva, commons o comunal. La familiar, tribal i que es dóna en cercles més propers de molta confiança. En aquest cas, entre els integrants de l’ecovila en la majoria de la seva economia quotidiana.

2. Economia del bescanvi solidari. Troc, trueque, barter, échange. Amb intercanvi directe o a través de la moneda social, com les de les ecoxarxes, com el Trok de l’EcoXarxa Garrotxa, l’EcoSeny de la del Montseny, i els Eco de la resta d’EcoXarxes i de la CIC (www.integralces.net). És l’economia que es dóna entre persones i col·lectius propers física o ideològicament. En aquest cas, les ecoxarxes, en les que ja podem disposar de mots béns i serveis, i a les que també podem oferir una amplia quantitat de productes i serveis.

3. Economia de compra venda amb euros o amb monedes p2p com els FairCoins o els Bitcoins. Hi ha registre i reciprocitat. No hi ha coneixença o confiança. Permet ingressar la part d’euros necessària per resoldre moltes necessitats de l’ecovila en euros (com la compra de les terres i primeres inversions).

La majoria de serveis i productes a l’ecovila s’oferiran de les 3 maneres:

• gratuïtes per als habitants i treballadors;

• per intercanvi solidari amb companyes de xarxes afins;

• i amb venda en euros als que vulguin recolzar amb euros la proposta o bé siguin viatgers o visitants ocasionals.

Tothom pot integrar-se a l’economia col·lectiva o del bescanvi; només cal arribar més aprop per a això. Però els que encara estiguin en transició i en l’ús i la necessitat excessiva d’euros per vides urbanes i industrials, també ho poden fer en aquesta moneda i dur a terme al seu ritme el procés d’alliberament de l’economia antisistèmica neolliberal.

De la propietat inicial a la propietat col·lectiva

La idea del propietari inicial és la de col·lectivitzar gradualment la terra amb l’aportació col·lectiva de quotes parts cooperativistes. Aportats o bé amb estalvis previs, o bé a partir dels ingressos provinents de formes d’auto-ocupació cooperativa a la pròpia ecovila.

S’entén que només així es pot construir un projecte veritablement col·lectiu, per provar d’assolir algunes de les conquestes dutes a terme en moments de transcendència històrica com en les Col·lectivitats Agràries durant la Revolució Social Catalana i Espanyola de 1936.

Per primera vegada en la vintena de projectes en què s’ha treballat a Catalunya i Brasil (com la colònia col·lectivitzada www.calafou.org), es disposa d’entrada d’una plena sobirania política i econòmica de les terres, amb la llibertat i amplitud que això suposa.

L’inicial propietari considera que els recursos de què disposa reben la millor utilitat destinant-los a facilitar l’inici d’un projecte obert i cooperatiu de treball per a la transformació social. En aquest cas, per tant, a diferència de cessions d’altres propietaris o administracions, el propietari inicial és una persona compromesa políticament des de fa dues dècades en projectes semblants; i el seu desig és deixar de ser propietari, i ser un co-propietari més de les terres, i un més al cercle de presa de decisions.

El pagament col·lectiu de la propietat i els costos de la primera restauració permeten que el projecte pugui esdevenir plenament col·lectiu. La propietat acostuma a determinar sempre, es vulgui o no, i encara que existeixin les millors intencions, una interferència en la gestió circular i assembleària d’un procés de vida i treball llibertari com aquest. Per tant, per fer-lo veritablement compartit, cal compartir-ne conjuntament la propietat, és a dir la plena sobirania de l’espai.

El retorn del cost de compra de les terres i inversions inicials ajudarà a replicar aquest model a altres nous projectes.

El procés col·lectivitzador és multidimensional i exigeix plena responsabilitat del que l’emprén. Ajuda a saber millor qui està disposat i qui no a donar molt de sí mateix per fer possible una aventura utòpica col·lectiva com aquesta, basada en la co-responsabilitat, la cooperació i la confiança. En la mesura en què es col·lectivitza voluntat, dedicació, il·lusió i responsabilitat, es col·lectivitza el dret a esculpir conjuntament aquesta nova realitat.

L’Ecovila està oberta a tota col·laboració puntual, espontània, llunyana. Però sabent clarament qui som els companys i companyes d’aquesta proposta, aquells amb qui compartirem el pa en viure i en realitzar-nos com a humans, que és amb qui caldrà debatre i arribar a consensos sobre com organitzar una vida en comunitat i un treball i activitats cooperatives.

UNIR-SE AL PROJECTE

Si us voleu integrar com a habitants temporals o permanents, cal que llegiu els principis polítics, acords i dinàmiques de l’ecovila, veure si esteu d’acord en allò essencial, veure si us semblen viables i interessants les condicions econòmiques, i venir sovint a l’ecovila a conversar i treballar, fins que us decidiu a integrar-vos com a aspirant a habitant de l’ecovila.

Per ser habitant permanent i tenir el dret d’ús il·limitat, transferible i hereditari d’un habitatge, que serà propietat de la cooperativa d’habitatge, cal fer una aportació en concepte de quota part cooperativista amb una entrada i mensualitats.

Fins a haver aportat 5.000€ i un any de vida a l’Ecovila, l’aportació es considera un lloguer amb opció de compra. I en cas d’abandó, no hi ha un retorn del que s’ha aportat. Després d’això, i fins a aportar el total de la Quota Part Cooperativista, es retorna el 70%, dels quals la meitat amb Fair Coin o Moneda Social. Un cop aportada la integritat de la Quota Part, es retorna íntegrament en euros en cas d’abandó, descomptant 100€ /mes en concepte d’amortització i contribució amb l’espai.

Per ser habitant temporal, podeu compartir un habitatge amb un altre nucli familiar, dividint aquestes xifres i la presència i treball a l’ecovila en funció dels nuclis que comparteixin un habitatge: 2, 3 o 4. També es pot adquirir per un grup d’amics/gues, centres de recerca, associacions, cooperatives, etc.

Per ser amic o visitant, un cop o de manera regular, l’aportació suggerida és: 20 €/nit/persona a l’Alberg; 5€/nit/persona en acampada. O equivalents en Moneda Social, FairCoin o BitCoin.