Història de la Vall d’en Bas
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069182.xml
http://masiterra.cat/arquitecturapopular/garrotxa2.html
Diu:
“En època carolíngia, el nostre país era cobert de vilars, petits nuclis de població formats per poques cases, on vivien unes quantes famílies. De vegades, ben cert, ja abans de l’any 1000, hi havia algun habitatge isolat entre els camps i els boscos, sota una roca o a prop d’unes feixes. Fou, però, al llarg dels segles XI, XII, XIII i dels primers decennis del segle xiv quan augmentà el nombre de masos, alhora que augmentava la població del territori.
La Garrotxa és una terra de masos. La densitat de masos que hi havia a mitjan segle xix , especialment en municipis no gaire muntanyosos i on no hi havia un nucli de població gaire gran, era molt elevada. Hi havia cases pairals, cases de masovers, masos grans i també masos molt petits.
En molts d’aquests masos encara es poden trobar testimonis dels seus orígens medievals i sobretot de la seva evolució al llarg dels segles moderns. Per a entendre’ls més bé, ens podem fixar en la situació del lloc on s’alcen, ben orientat, sovint al límit dels camps grans i moltes vegades situat prop d’una font.
També ens pot cridar l’atenció la distribució de l’edifici en almenys dos nivells (de vegades un d’accés i una altre per a les corts, més baix) i sobretot en el fet que estiguin formats per diferents construccions que s’han superposat al llarg dels segles i que ens recorden les etapes de creixement.
Ens hem d’adonar, així mateix, que el mas generalment sempre va acompanyat d’altres espais i edificis annexos, com la cabana i l’era. Apropar-nos als masos és però també veure que ara molts són abandonats i que alguns fins i tot s’han ensorrat. Els que ens ho mirem amb una perspectiva històrica ens adonem que en moltes contrades, almenys pel que fa al nombre de cases habitades, s’ha tornat a la situació que hi havia a l’època de crisi demogràfica de la fi de l’edat mitjana.
A la Garrotxa, la major part de la població ha viscut en masos durant els darrers mil anys. Voler entendre el paisatge humanitzat o bé la història d’aquesta comarca és conèixer com són els masos i saber com visqueren les famílies que construïren aquests edificis i romperen i treballaren, generació rere generació, les terres que s’estenien al seu entorn, on hom podia obtenir els productes que necessitava per viure.”
Història dels Remences
http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreres/guies/472?filtre=tematiques
Ecovila Amat 